“Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et demana de beure"
En aquell temps, Jesús arribà a un poble de Samaria anomenat Sicar, prop del camp que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi havia el pou de Jacob.
Jesús, que venia cansat del camí, s’assegué sense més al brocal del pou. Era cap al migdia.
Llavors arribà una dona de Samaria a treure aigua, i Jesús li digué:
«Dóna’m de beure».
(Els seus deixebles havien anat al poble a comprar menjar).
La samaritana li contestà:
«Com és que tu, essent jueu, em demanes de beure a mi, que som samaritana?»
(Perquè els jueus no es tractaven amb els samaritans).
Jesús li respongué:
«Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et diu “dóna’m de beure”, tu li’n demanaries a ell, i ell et donaria aigua viva».
La dona li digué:
«Senyor, ni tan sols tens amb què treure aigua i el pou és fondo. D’on trauràs aquesta aigua viva?
¿Que potser ets més gran que el nostre pare Jacob, que ens va donar aquest pou, del qual begueren ell, els seus fills i els seus ramats?»
Jesús li respongué:
«Qui beu d’aquesta aigua torna a tenir set.
Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà dins ell en una font que brollarà fins a la vida eterna».
La dona li digué:
«Senyor, dóna’m d’aquesta aigua, perquè no torni a tenir set ni hagi de venir fins aquí a treure’n».
Ell li digué:
«Ves a cridar el teu marit i torna aquí».
La dona li contestà:
«No tenc marit».
Jesús li digué:
«Tens raó quan dius “no tenc marit”. N’has tengut cinc, i el que tens ara no és el teu marit. En això has dit la veritat».
La dona li digué:
«Senyor, veig que ets profeta. Els nostres pares adoraren en aquesta muntanya, i voltros deis que el lloc on s’ha d’adorar és a Jerusalem».
Jesús li digué:
«Creu-me, dona: arriba l’hora en què ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem adorareu el Pare.
Voltros adorau allò que no coneixeu; nosaltres adoram allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
Però arriba l’hora —i ja és aquí— en què els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat, perquè així és com el Pare vol ser adorat.
Déu és esperit, i els qui l’adoren ho han de fer en esperit i en veritat».
La dona li digué:
«Ja sé que ha de venir el Messies (és a dir, el Crist). Quan vengui, ens ho explicarà tot».
Jesús li digué:
«Som jo, el qui parla amb tu».
No hay comentarios:
Publicar un comentario