Pràctica del dinamisme de la Paraula: Troballa de Jesús amb la Samaritana
Joan 4, 5-42
1. Situació i context
La història comença situant-nos al lloc dels fets, en un poble de Samaria anomenat Sicar. Per pregar, necessitam posar-nos al lloc dels protagonistes i endinsar-nos en la història.
Podríem dir que:
«Jesús arribà a un poble, aquest anomenat So Pobla (era cap al migdia, al voltant de les 3 de la tarda), en plena migdiada, on no trobàvem ningú, i després d’un camí molt calorós».
Situats en el temps i en l’espai, és bo presenciar al protagonista principal:
Jesús.
La història diu que Jesús, fatigat del camí, s’assegué al brocal del pou.
La pregària consisteix a contemplar i fixar-nos en tots els detalls, posar la mirada en Jesús.
Contempla Jesús i pregunta-li:
«Senyor, per què t’has fatigat? Serà que et canses de la meva indiferència?
Et cansaràs de que jo sempre et digui: “Més tard, Senyor, ara estic ocupat”?»
Potser està cansat perquè tota la setmana t’ha estat esperant per parlar amb ell almenys quinze minuts.
Escolta la seva resposta.
Però, per molt cansat que estigui, Ell continua creient en la teva vida i propicia un encontre.
Jesús ha desitjat tant trobar-se a soles amb la samaritana, que envià els seus deixebles al poble a comprar menjar.
Avui també Jesús ha propiciat un encontre amb tu, a soles!
2. La Samaritana
Ara vegem l’altre personatge: la Samaritana.
Anava al migdia, malgrat el calor, perquè hi havia coses de la seva vida que li feien vergonya i preferia no trobar-se amb ningú.
Tal vegada a la teva vida també hi ha coses que voldries amagar; però Jesús vol trobar-se amb tu per transformar els teus defectes, debilitats i pecats.
«Dóna’m de beure».
1.Preparació:
Obrir-se a la Paraula de Déu.
Actitud d’acollida, d’obrir-se a Déu.
Potser la resposta de la dona no ens sembla molt amistosa ni molt oberta a la presència de Jesús:
«Com és que tu, essent jueu, em demanes de beure a mi, que sóc samaritana?»
Però, tenint en compte el context (els jueus no es tractaven amb els samaritanos, com ara palestins i israelites), amb el simple fet de respondre i continuar la conversa ja dóna entrada a Jesús.
En aquella època estava mal vist que un home i una dona conversessin sols en un lloc públic.
La resposta més lògica hagués estat: «¡Surta d’aquí, jueu!».
Però si la dona l’hagués rebutjat, Jesús mai hauria pogut transformar el seu cor.
Veurem com poc a poc, Jesús va canviant l’actitud de la dona.
2.1 Escolta
Escolta atentament el projecte de Déu per a la teva vida.
«Si coneguessis el do de Déu i qui et diu: “Dóna’m de beure”, tu li ho demanaries a ell, i ell et donaria aigua viva».
Mentre ella només buscava aigua, Jesús li ofereix molt més: aigua viva.
El projecte de Déu sempre és molt més gran que els nostres projectes limitats.
Fixem-nos en el que diu Jesús:
«Si coneguessis qui és el que et demana de beure…»
Potser la nostra primera reacció sigui: «Però Senyor, jo ja et conec!»
¿Estàs segur que coneixes tot sobre un Déu que és infinit?
Deixem que Jesús segueixi parlant.
«Si coneguessis QUI ÉS el que et demana de beure…»
Adona’t de qui és el que et parla.
El seu consell no és un consell més com els que poden donar-te el psicòleg o els amics.
Jesús no és un més entre ells. Ell és l’únic que et pot donar aigua viva que saci la teva set d’amor.
III. Assimilació
Meditar i dialogar amb el pla de Déu a través de la Paraula.
Després d’escoltar el projecte de Déu, comença el procés d’assimilació.
Encara que la samaritana seguí el diàleg educadament, el primer que fa és treure tots els seus “peros”:
«Senyor, no tens amb què treure aigua».
Moltes vegades també pensam: «Senyor, no tens com treure del nostre cor allò que ens fa mal?»
«El pou és fons».
«Senyor, entenc que tens bona voluntat, però la meva insatisfacció, els meus dubtes, els meus pors o el meu pecat són molt grans».
«¿Ets més gran que el nostre pare Jacob?»
Molts han intentat ajudar-me i no han pogut. Què més pots fer tu?
Després de deixar anar tots els “peros”, la dona s’atura a escoltar la resposta de Jesús:
«Tot aquell que begui d’aquesta aigua tornarà a tenir set».
¿En quines fonts estàs buscant la felicitat?
¿Amb quina aigua intentes saciar la teva set d’amor?
¿És possible trobar felicitat permanent en un munt de felicitat temporal?
San Agustí deia:
«Ens has fet, Senyor, per a tu, i el nostre cor estarà inquiet fins que descansi en tu».
«Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set».
Qui troba Jesús ja no ha de buscar més.
Et pot faltar diners, salut, família, però mai no et faltarà la pau ni l’amor de Déu que omple el cor.
L’aigua que jo li donaré es convertirà dins ell en una font d’aigua que brolla per a la vida eterna.
No només calmarem la nostra set, sinó que serem com un manantial que brolla aigua viva de Crist, per omplir també el cor dels altres: família, veïns, companys…
La samaritana diu:
«Senyor, dóna’m d’aquesta aigua perquè no torni a tenir set i no hagi de venir aquí a treure-la».
«Dóna’m del teu amor perquè el meu cor no té pau, perquè el meu cor té set, perquè buscar cansa i desgasta. Dona’m la teva aigua viva perquè descansi i no hagi de seguir buscant».
✔️ Mirau el dinamisme de la Paraula
Al principi, la dona era reticent a parlar amb Jesús.
Després entra a la conversa, encara amb dubtes, i finalment demana a Jesús que li doni l’aigua viva.
Tot això gràcies a que va escoltar la Paraula, la va meditar i l’ha assimilat.
L’assimilació la va convençent.
3. Transformació profunda
Jesús podria haver acabat la conversa aquí, però Ell no fa les coses a mitges.
Li agraden les transformacions profundes, i per això va fins al fons del seu cor.
«Crida el teu marit i torna aquí».
¿A qui representa el marit?
Aquí, el marit representa allò que és amo del teu cor: diners, bellesa, títols, moda, prestigi, orgull…
«No tenc marit».
«Ja no sé a qui entregar el meu cor, perquè tots m’han fallat».
Els serviren un temps, li donaren alegries passeres, però finalment estava buida.
«Has dit la veritat: no tens marit, perquè n’has tengut cinc i el que ara tens no és el teu marit».
Jesús li diu clarament el que ella sentia però no volia admetre.
Per què tractem els nostres problemes amb tothom menys amb l’únic que ens coneix de veritat, que ens ha creat?
La dona diu:
«Senyor, veig que ets un profeta».
Se n’adona que està amb algú que la coneix i la comprèn millor que ningú.
«Sé que vindrà el Messies, el Crist».
Sorgeix l’esperança: hi ha algú que no la defraudarà, algú en qui pot confiar.
Quan vingui, ens explicarà tot.
Jesús li digué:
«Jo sóc, el qui parla amb tu».
Ja no cal seguir buscant.
Convèncer-se que Ell és el que cerques, el que pot transformar-te i saciar la teva set d’amor.
Escolta les meves Paraules: són vida per a tu i per als altres.
4. Viure
La Paraula ens transforma en Crist, Paraula viva.
El diàleg amb Jesús transformà el cor de la dona.
5. Anunciar
Transmitir Crist amb exemple de vida i la Paraula.
La dona deixà el seu càntir i corré al poble a parlar a la gent.
El càntir simbolitza allò a què s’aferrava per calmar la seva set: la seva vida antiga, pors, complexes…
«Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. ¿No serà el Crist?»
La dona sortí corrent, perquè havia trobat l’Amor que buscava el seu cor.
Això només va ser possible gràcies a un encontre amb Jesús, escoltar-lo, assimilar les Paraules i deixar-se transformar per Ell.
La pregària es completa quan es comparteix.
Segueix l’exemple de la samaritana: començar amb coses petites.
Avui pots compartir un versicle, una Paraula que Déu t’ha parlat.
Pots portar a Crist a altres, com la samaritana.
Molts samaritanos cregueren per les Paraules de la dona: «M’ha dit tot el que he fet».
