La Balanguera, memòria de Mallorca

La Balanguera, memòria de Mallorca

Recordant La Balanguera, aquesta hermosa poesia de Joan Alcover i Maspons (1854–1926), escrita entre 1902 i 1903, i musicada per Amadeu Vives i Roig (1871–1932), no puc deixar de sentir que dins les seves paraules hi viu molt més que una cançó.

La Balanguera, amb la seva filosa, va teixint sense aturar-se el fil del temps. I per jo, aquesta filosa representa Déu, que recull el passat, acompanya el present i va projectant el futur.

A cada fil hi ha una generació: els qui varen ser, els qui som i els qui encara han de venir. El passat no desapareix, sinó que queda entreteixit dins el present, i el present prepara el camí del futur.

És això el que més m’emociona de La Balanguera: aquesta manera tan mallorquina d’entendre la vida com un fil que no es trenca mai, una herència que rebem dels nostres avantpassats i que tenim el deure de conservar i transmetre als qui vendran.

Així és la cultura mallorquina: memòria, arrels, identitat i futur. Un poble que mira endavant sense oblidar mai d’on ve.

I mentre la Balanguera continua filant, nosaltres continuam caminant, formant part d’aquest gran fil de generacions que uneix Mallorca, el seu passat, el seu present i el seu futur.